Ressenya d’elBulli1846: Un museu per reflexionar sobre el coneixement, la innovació i la història d’El Bulli.

El passat dia 14 de juny es va inaugurar elBulli1846, museu situat en el mateix espai que des de 1962 va ocupar el ja mític El Bulli, restaurant que va ser la punta de llança de la gastronomia contemporània, especialment en la darrera dècada del segle XX i els primers anys del segle XXI. Però no tan sols es tracta de l’emplaçament d’un museu, sinó també de la seu d’elBullifoundation, la fundació privada que es va crear després de el tancament d’El Bulli el juny de 2011 i que ha seguit la tasca de innovació que es va iniciar en el restaurant, sovint transcendint el camp de la gastronomia.

El recent estrenat museu té un triple objectiu: salvaguardar el llegat d’El Bulli, promoure la innovació i generar contingut de qualitat sobre la restauració gastronòmica. Es tracta d’un espai que compta amb més de 3000 metres quadrats i que ha estat renovat per l’arquitecte Enric Ruiz-Geli, que ha mantingut alguns espais del restaurant original afegint noves àrees com l’àmbit on s’exposa la documentació que es va gestar durant la llarga vida d’El Bulli o l’estructura cupulada i amb aparença de cova que tanca el recorregut. Per qui estigui interessat en visitar-lo, obrirà tots els anys com a museu, de juny a setembre. La resta de l’any, es reservarà per ser un espai de formació, investigació i creació.

La visita s’inicia en l’espai exterior que conté una sèrie de instal·lacions que serveixen de recolzament per explicar des de la idea de cuina o l’evolució culinària segons Ferran Adrià, fins a les bases del sistema creatiu i d’innovació que fonamentaven la cuina de El Bulli.

Després del recorregut exterior s’arriba a l’espai que ocupava el restaurant on el visitant aprèn la història de l’establiment des dels seus inicis. La terrassa, amb vistes a Cala Montjoi, és l’espai escollit per explicar el naixement del local gràcies al matrimoni germànic de Hans i Marketta Schilling, que va començar com un minigolf, que després va passar a bar de platja, fins que el 1964 es va transformar en el primer restaurant El Bulli.

En la terrassa també es narra la incorporació de Ferran Adrià i Juli Soler, seguida de la d’Albert Adrià. Aquest equip va ser el que poc a poc va iniciar la revolució gastronòmica que suposaria la cuina d’El Bulli. Des de la terrassa i el rebedor es passa al menjador, on a través de la recreació històrica, recolzada amb projeccions i documentació, s’aproxima al visitant al que va ser l’experiència gastronòmica d’El Bulli. A continuació hi ha l’espai, que probablement constitueixi el nucli de la visita, el de la cuina. Allí es mostra el procés creatiu dels plats en un espai que recorda a un laboratori científic, comparació adequada ja que en la creació innovadora dels plats s’ajuntava des de la química o la creació artística fins el disseny de plats, recipients o coberts.

Vista de la terrassa des de l’entrada de l’antic El Bulli

Cal destacar que tot el discurs expositiu es recolza d’una manera molt encertada en l’exposició de material d’arxiu: ja siguin els menús, les ordres de cuina, les llibretes on Ferran Adrià ideava els plats o la correspondència dels comensals. També fotografies i publicacions que al llarg dels anys va generar el restaurant i els seus clients. En la nostra manera de veure, el tractament de la documentació des d’un punt de vista arxivístic és excel·lent ja que està íntimament vinculada al relat que es vol transmetre.

Seguint el recorregut, en la part superior del restaurant i la cuina, s’exposa el gruix de la documentació històrica d’El Bulli, que inclou testimonis de comensals, reconeixements i premis internacionals, publicacions i objectes relacionats amb el restaurant. Es tracta d’una sala que a la vegada és museu i arxiu. D’una manera enginyosa i innovadora han sabut concebre en un mateix espai el que tradicionalment es conceptualitza com dos espais diferenciats i inconnexos. La fórmula que han trobat per fusionar els dos usos és a través de: crear el discurs expositiu només amb material d’arxiu i amb la utilització d’uns armaris en la part baixa de las vitrines d’exposició que conserven la resta del material documental no exposat.

Espai de la cuina amb recreació de plats i projecció de vídeo

Sala de museu i arxiu d’elBullifoundation

Finalment el recorregut porta al visitant a un espai cupulat, amb revestiment que recorda a la pedra de l’entorn de la cala i que en el interior simula una cova natural, on es projecta un vídeo que resumeix el que va suposar per la gastronomia mundial la cuina revolucionària d’El Bulli.

Així com Velázquez va elevar la condició de la pintura, que en aquell moment s’entenia com artesania, a la categoria d’art lliberal i noble, en el projecte d’elBullifundation, Ferran Adrià aconsegueix, a través de la seva visió transgressora de la cuina, elevar-la a un següent nivell, és a dir, explorar nous camins vinculats a l’àmbit científic, a l’art o la filosofia. En El Bulli es concebia el menú degustació com una obra global, on cada elaboració interactuava amb les altres conformant un tot interconnectat, que inclou el menjar, però també l’espai, el servei o fins i tot el disseny de coberteria i plats o recipients.

Aquesta visió holística és la que s’aplica en el mètode de treball Sapiens que Ferran Adrià i el seu equip han destil·lat de les seves experiències en el restaurant i que es pot aplicar a altres disciplines. En aquest sentit ens agradaria destacar les paraules que ens va dir Lluís García, director general d’elBullifoundation: “La gastronomia és un vehicle amable per arribar a altres coneixements”, que per nosaltres resumeix el que ha suposat la gastronomia d’El Bulli.

Por últim hem d’agrair la càlida benvinguda i las explicacions pacients que ens dispensaren Lluís Biosca i Lluís García sense oblidar-nos de tot el personal que amablement ens va atendre.

Imatge de capçalera: Vista exterior d’elBulli1846.