L’Arxiu Fotogràfic de Barcelona és un centre dedicat a la conservació, estudi i difusió de la fotografia a la ciutat de Barcelona. Conserva un patrimoni fotogràfic que abraça des dels inicis de la tècnica fotogràfica fins a la fotografia digital. Ubicat al segon pis de l’antic Convent de Sant Agustí, consta de sala de consulta, set dipòsits climatitzats per a la conservació del fons, espais dedicats a documentació, conservació, reproducció i una sala d’exposicions on des de l’any 2006 es manté una programació ininterrompuda per a donar a conèixer els fons propis i els treballs de recerca que es generen.
Creat el 1931 com una secció de fotografia del l’Arxiu Històric de la Ciutat, l’any 1993 es trasllada a l’emplaçament actual, sumant-hi els fons fotogràfics del Servei Fotogràfic de Museus i l’Oficina Tècnica d’Imatge de l’Ajuntament. L’any 2006 s’amplien i adeqüen les instal·lacions i finalment l’any 2009 es crea l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona (AFB) com un nou centre de l’Arxiu Municipal, dependent de l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona.
L’origen de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona
La presència de centres que custodiaven fotografia a l’Ajuntament de la Ciutat es remunta a inicis del segle XX. És llavors quan els museus d’art apleguen les fotografies que anaven realitzant de les peces i exposicions que celebraven, formant unes primeres col•leccions d’imatges. Cap a l’any 1917, amb la nova estructuració de l’Arxiu Municipal , es defineix una secció de fotografia i gràfics. I l’any 1931 neix la Secció de fotografies de l’Arxiu Històric de la Ciutat amb la creació de la sèrie “Crònica Gràfica” que recull imatges diàries dels esdeveniments de la ciutat. Un any més tard s’incorporen el fons provinent de l’Exposició Internacional de 1929.
Al llarg dels anys ingressen fons de fotògrafs professionals i fotografies d’àmbit familiar i personal a través de donacions de ciutadans o entitats. Destaquen, entre d’altres, Frederic Ballell, Amadeu Mariné, l’Editorial López, Esteve Puig o Apel·les Mestres que doten d’importants continguts el fons de l’arxiu.
L’any 1993 es produeix l’annexió de la secció de l’Arxiu Històric de la Ciutat amb l’Arxiu Fotogràfic de Museus, que ja comptava amb un volum important de fotografies sobre la vida dels museus. El creixement del fons d’aquest arxiu dedicat als museus i les seves obres va tenir també una important fita quan s’incorporà l’any 1959 el fons del fotògraf Francesc Serra i Dimas, especialitzat en obres d’art.
L’any 1994 s’incorpora l’arxiu de l’Oficina Tècnica d’Imatge, creada per l’Ajuntament l’any 1970 amb voluntat de generar un fons d’imatges contemporànies de la ciutat, amb seguiment d’obres a la ciutat, d’actes oficials i els aspectes més urbanístics i arquitectònics de la Barcelona pre -olímpica.
També aquell any s’incorporen els fons de Barcelona Holding Olímpic, un important conjunt d’imatges que relaten el gran canvi urbanístic de la ciutat amb motiu dels Jocs Olímpics de 1992.
L’any 2006 s’inauguren les obres de les noves instal·lacions de l’AFB i el 2009 esdevé un equipament amb entitat pròpia.
El fons de l’arxiu aplega actualment més de 3 milions de fotografies, entre negatius, positius, diapositives, positius directes de càmera que formen part del patrimoni fotogràfic de la ciutat. Professionals de la fotografia i amateurs, empreses, institucions, famílies i el mateix Ajuntament de Barcelona nodreixen aquest arxiu. La incorporació de fons com el de Diari de Barcelona, la nissaga Pérez de Rozas, Josep Postius, Colita, Marta Povo, Jordi Gumí , Cèsar Malet o Esteve Lucerón ajuden a construir el relat fotogràfic de la ciutat.
Les exposicions com a eina de difusió dels fons fotogràfics
L’AFB ha organitzat exposicions fotogràfiques que han obert una gran finestra a la ciutadania amb el descobriment d’aspectes poc coneguts de la història de la ciutat i de la fotografia.
En aquest sentit és interessant veure com la iniciativa municipal de realitzar un seguiment en fotografia dels grans esdeveniments de la ciutat ha anat apareixent en repetides ocasions en el programa d’exposicions: Montjuïc 1915. Primera mirada mostrava la voluntat municipal de realitzar un seguiment de la transformació de la muntanya cap a la urbanització actual; La ciutat dels passatges. Abans de la Via Laietana presentava les fotografies del concurs organitzat per l’Ajuntament per recollir informació gràfica dels carrers que desapareixien amb l’obertura de la Via Laietana. Un viatge fotogràfic. La construcció del Poble Espanyol mostrava la informació gràfica recollida per al projecte arquitectònic del Poble Espanyol.
D’altra banda, amb la temàtica de les exposicions s’ha manifestat la voluntat d’investigar sobre els autors de les fotografies i sobre els processos fotogràfics: Frederic Ballell fotoperiodista mostrava el treball d’aquest protagonista en el primer quart de segle XX, i es completava amb una segona mostra Frederic Ballell. La Rambla 1907-1908; Amadeu i Audouard. Fotografies d’escena, exhibia la tasca d’ambdós retratistes del món de l’escena; Joan Martí fotògraf. Belleses del XIX presentava l’obra d’un dels més rellevants fotògrafs del segle XIX a Barcelona, com també va fer-se amb l’exposició Els Napoleon. Un estudi fotogràfic; i d’autors més contemporanis cal destacar les que s’han dedicat a fotògrafs com Pérez de Rozas, Jacques Léonard, Antoni Capella, Eugeni Forcano, Eduard Olivella o Darius Koheli, sense oblidar l’aportació de dones fotògrafes com Consuelo Bautista o Carme García de Ferrando, o la descoberta d’autors afeccionats en exposicions com Entorn 1900 o Oleguer Junyent, fotògraf.
La tècnica fotogràfica també ha tingut el seu aparador en mostres tan dispars com El Daguerreotip. L’inici de la fotografia, o Refotografiar Barcelona amb Mark Klett.
Cal destacar també les exposicions que en la seva temàtica analitzen la imatge fotogràfica no tant des de l’aspecte de l’autor sinó del seu moment històric: Entre la crònica i l’imaginari, que obrí la sala d’exposicions el 2006, 1909. Fotografia, ciutat i conflicte, A propòsit de l’11 de setembre, Barcelona en postguerra 1939-1945, De mur a mur, o Gràfica Anarquista. Fotografia i revolució social.
Totes les exposicions realitzades per l’AFB es poden visionar de forma virtual al seu web, contribuint amb les noves tecnologies a la difusió dels fons fotogràfics que conserva.
[bctt tweet=”El segle XXI obre nous reptes als arxius de fotografies perquè la tecnologia digital ha irromput per quedar-se.”]
Tanmateix el segle XXI obre nous reptes als arxius de fotografies perquè la tecnologia digital ha irromput per quedar-se. Si des dels seus orígens fins a finals del segle XX la fotografia, com a categoria de coneixement, ens ha posat en relació al món que ens envolta, actualment la proliferació de dispositius mòbils i la capacitat i expansió de les xarxes telemàtiques ha ressituat la imatge fotogràfica en un registre diferent: la fotografia ens segueix posant en relació amb el món, però sobretot ara som nosaltres els qui vivim en la imatge. D’altra banda la quantitat ingent de fotografies que es produeixen diàriament desborda qualsevol principi o criteri d’acumulació i ordenació arxivística. I al final, el repositori d’internet s’ha convertit en el “gran arxiu”.
Davant de tot això quin paper ha de jugar l’arxiu de fotografies? La conservació del patrimoni fotogràfic és preceptiva, però potser a partir d’ara alguns objectius d’aquesta institució han d’anar basculant cap a una interacció més plena amb la ciutadania, vinculant el patrimoni fotogràfic amb les noves pràctiques fotogràfiques perquè, en definitiva, el valor de les fotografies no està solament en allò que documenten sinó també, i sobretot, en que són un indici, el rastre que queda, de determinades maneres de mirar. Perquè la fotografia és cultura.
*Imatge de capçalera: Sala exposicions AFB. Foto Eva Guillamet.
