Avui entrevistem a Berta Blasi, és restauradora i conservadora especialitzada en obra gràfica. Es va diplomar en conservació i restauració a l’Escola de Conservació i Restauració de la Generalitat de Catalunya i posteriorment es va llicenciar en Documentació per la Universitat de Barcelona. Ja des del 2008, treballa en el seu propi taller a Tiana, dedicat a la conservació, restauració d’obra gràfica com paper, cuir o fotografia. Ens parlarà de les diferents tècniques de restauració i conservació que utilitza en el seu taller. També ens explicarà les tècniques de conservació més innovadores. Finalment, ens explicarà com veu el futur de la conservació i restauració en arxius.

(Archivoz) Com vas decidir començar en el món de la conservació i restauració?

(Berta Blasi) Vaig arribar-hi de rebot. Havia fet batxillerat artístic, després vaig entrar a belles arts i no em va acabar d’agradar. El meu pare em va donar un llibret amb totes les carreres que s’ofereixen al país i em va marcar la carrera de restauració i conservació. Em va dir que això m’agradaria. La veritat és que ho va clavar. M’agraden molt les antiguitats, els llibres i encaixava molt amb la meva personalitat. Vaig fer la prova d’accés i vaig començar a l’Escola de Restauració de Béns Mobles de Catalunya.

(Archivoz) Per què vas decidir especialitzar-te en obra gràfica?

(Berta Blasi) Ho tenia clar, a l’Escola de Restauració de Béns Mobles de Catalunya hi havia un any comú i dos d’especialitat. Ho tenia molt clar des del principi, m’agradaven molt els llibres. Vaig tenir molta sort perquè no era una especialitat molt sol·licitada pels estudiants en aquell moment. Aquesta especialitat no em va decebre gens ni mica.

(Archivoz) Quines són les tècniques de conservació i restauració que utilitzes més sovint?

(Berta Blasi) Ara per ara, les nanopartícules i l’aplicació de gels en la restauració de documents són les tècniques més innovadores. Fins ara utilitzàvem tot el que són dissolvents, productes químics que poden ser tòxics per les persones. S’han creat gels amb una textura semblant a la pasta de dents o la gelatina, i el que fem és posar aquests dissolvents dins del gel. D’aquesta manera se’n posa menys proporció del producte tòxic i facilita la neteja.

També es fa la conductivitat, que serveix per veure la capacitat d’intercanvi de les partícules entre la peça que tractes i el que tu aplicaràs, això facilita la neteja i accelera els processos.

En l’àmbit de la conservació preventiva trobem la digitalització 3D del patrimoni cultural i la digitalització de documents en paper.

(Archivoz) Això de les nanopartícules que és? Serveix per substituir les llacunes dins d’una pàgina d’un llibre?

(Berta Blasi) Hi ha estudis que fan una reconstrucció del suport que no és amb partícules ni gel, sinó que funcionen com el llevat que es multiplica. Són un grup de cèl·lules que es van multiplicant i creen un teixit. A nivell de medicina, també ho estan fent amb la pell.

No ho conec en profunditat, però s’estan fent estudis per omplir llacunes del paper i dels suports amb aquesta tècnica.

(Archivoz) Quin és el tipus de document gràfic que més t’ha agradat restaurar?, i per què?

(Berta Blasi) M’agrada tot el que fem, potser feines més pesades com serien neteges, aspiració i desinfecció de grans volums, no seria el que més ens agrada, però és molt necessària. És recurrent, sempre hi ha algun arxiu en els que la humitat relativa augmenta i surten fongs o hi ha una fuga d’aigua, etc.

Després hi ha feina més agraïda com tot el que és patrimoni bibliogràfic i documental. També quan ens entra material més colorit com cartells i fotografies ho agraïm.

Ens agrada molt tot i també anar variant. La sort de treballar en un taller privat és que toques moltes coses diferents, llibres, fotografia, a més a més, treballem amb museus de la pell i toquem cuir, pergamins i aquests tipus de suports.

(Archivoz) Ens podries parlar d’algun projecte de restauració especialment desafiant en el qual hagis treballat?

(Berta Blasi) Cada peça és un repte, no tenim un procés de restauració per defecte. A nivell de repte i dificultat, diria les coses que s’escapen del format habitual.

Fa un parell d’anys vam restaurar una desena de cartells de molt gran format pel Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), va ser un repte perquè teníem mig taller ocupat amb cartells que feien 2m per 2.50m.

També vam restaurar les parets forades de paper que hi havia en una sala del Palau Moxó de Barcelona. Vam fer una restauració integral en una sala que estava plena de paper pintat i vam anar ha restaurar-lo allà. Estàvem sobre la bastida perquè el paper no es podia moure del lloc, vam fer un tractament in situ.

Un altre repte és un projecte que consisteix en un condition report per l’Arxiu de la catedral de Barcelona. El que estem fent és elaborar un breu informe de l’estat de conservació de més de mil lligalls notarials que tenen a l’Arxiu. L’objectiu és establir un protocol de prioritat de restauració, saber com està cada volum, prioritzar una intervenció en aquells lligalls que estan en pitjor estat de conservació i establir un protocol per a aquells lligalls que poden esperar 200 anys per ser intervinguts. També fem una proposta de restauració segons la necessitat de cada lligall. Això és molt bàsic a l’hora de traçar a nivell d’arxius un pla a 10, 20, 50, o 200 anys vista i és una responsabilitat molt gran per nosaltres. Has de visualitzar molt bé i has de tenir molta concentració, sobretot has d’establir un criteri per tots.

Berta Blasi restaurant una peça. Berta Blasi

(Archivoz) Quin és el document més antic que has restaurat?

(Berta Blasi) Doncs el més antic diria que són uns fons notarials que van restaurar per l’arxiu comarcal de l’Anoia. Diria que eren del segle X o XI, i potser també algun pergamí d’aquestes dates.

A Catalunya tenim un fons notarial important, sempre ho hem enregistrat tot i els fons notarials en són un gran exemple, són possiblement els més antics a nivell europeu. És un patrimoni important i delicat, ja que molts d’ells estan en molt mal estat i tenim pocs recursos per atendre’ls i a la vegada són molt consultats.

(Archivoz) Com poden els propietaris privats mantenir els seus documents gràfics en bon estat?

(Berta Blasi) Doncs, foscor, neteja i protecció. Tot el que és obra gràfica exposada, com menys llum li toqui millor. Si s’ha d’exposar òbviament tenir filtre ultravioleta. Els dibuixos  i sobretot tot el que tingui color, és molt fàcil que es deteriori, la llum els afecta molt.

A les biblioteques, llibreries, etc., la neteja és essencial. De la mateixa manera que passes la pols a les prestatgeries de casa teva, fes el mateix amb els llibres. A nivell de documents sols, protecció amb camises a poder ser de pH neutres, que es poden trobar a botigues especialitzades. La fotografia el mateix, que no li toqui la llum i l’entorn el més sec possible, un 50⁒ d’humitat en una casa, sobretot en zones costaneres on la humitat relativa acostuma a estar sobre el 65⁒. En resum, conservar en un lloc fresc, sec i sense llum.

(Archivoz) Quins consells donaries als arxius i biblioteques per preservar millor els seus documents gràfics?

(Berta Blasi) Fins ara, em fet molta feina de cara als arxivers, ja sabeu molt bé quines condicions ambientals s’han d’aconseguir, tots els paràmetres de neteja, etc.

Però el pas següent, jo crec que és tenir un restaurador-conservador en plantilla perquè per mi és l’única manera d’avançar en un fons gran és incorporar aquest perfil a l’organització de l’arxiu i podria marcar la diferència, ja que els arxivers esteu formats en conservació preventiva, les alteracions al suport intrínsec o extrínsec, però no teniu prou coneixement per prendre decisions estratègiques per actuar sobre els documents. Aleshores si els arxius afegissin aquest perfil als seus equips seria realment important, es faria molta feina, es pensaria en estratègies i criteris d’intervenció.

Una persona en plantilla pot fer moltíssima més feina que agafar gent externa, on l’enfocament de la intervenció pot variar lleugerament.

(Archivoz) Com veus el futur de la restauració i conservació de documents gràfics?

(Berta Blasi) Un futur on es comencin a incorporar aquest perfil de restauradora a arxius i biblioteques i no prescindir-ne, o no fer col·laboracions puntuals com a autònoms. Tenir una persona dins de l’organització que se n’ocupi és molt important. Crec que per aquí és on hauríem de remar.

(Archivoz) Creus que la tecnologia pot influir en el futur de la restauració de documents gràfics? Sí és així, com?

(Berta Blasi) Totalment, perquè de la mateixa manera que ho ha fet amb l’arxivística i amb tot el contingut textual, la tecnologia pot ajudar-nos a entendre millor la deterioració d’un document i com es comporta una col·lecció o un fons sencer. Però, perquè la tecnologia pugui interpretar tot això avanç s’han d’introduir unes dades, si aquestes no les introdueix ningú, no hi ha prou amb llegir només humitat relativa i temperatura, cal anar una mica més enllà i ser més exhaustius en l’estudi del document en conjunt, fer un estudi més ampli.

 

Imatge de capçalera: Berta Blasi al seu taller. Berta Blasi

Entrevistada:

Berta Blasi

Berta Blasi

Restauradora i conservadora

 

Restauradora i conservadora especialitzada en obra gràfica. Es va diplomar en conservació i restauració a l’Escola de Conservació i Restauració de la Generalitat de Catalunya i posteriorment es va llicenciar en Documentació per la Universitat de Barcelona. Ja des del 2008, treballa en el seu propi taller a Tiana, dedicat a la conservació, restauració d’obra gràfica com paper, cuir o fotografia.

 

Entrevistadora:

Rosa Llongueras

Rosa Llongueras

Editora, Archivoz Magazine

 

Tècnica d’Arxiu a l’Arxiu Nacional de Catalunya.

Historiadora de l’art per la Universitat Autònoma de Barcelona, especialitzada en l’Edat Mitjana gràcies al Màster en Cultures Medievals i al Màster en Pluralisme Religiós per la Universitat de Barcelona i la Universitat de Còrdova respectivament. Combina les funcions d’investigadora amb la seva feina. Actualment exerceix com a Tècnica d’Arxiu a l’Arxiu Nacional de Catalunya després de formar-se durant diversos anys a l’Arxiu de la Corona d’Aragó. El seu àmbit de recerca se centra en la producció alimentària dels segles XII-XV, així com en el pensament religiós darrere del consum alimentari. A més, s’interessa pel pensament religiós dels homes i dones que van conviure a l’Edat Mitjana.

Share This