L’Arxiu Històric del COAC (Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya) és un dels centres més importants de documentació arquitectònica de tot Europa. Compten amb gairebé dos milions de peces documentals que van des de memòries d’obra, plànols arquitectònics o maquetes. A més s’hi conserva tot l’arxiu del fotògraf Francesc Català-Roca, fotògraf de fama internacional amb una obra que també inclou la fotografia d’arquitectura i de qui es celebra el centenari del seu naixement aquest 2022. Parlem amb Andreu Carrascal, un dels arxivers que gestionen aquesta institució, sobre la gestió i la conservació dels documents arquitectònics.

(Archivoz) Per començar, ens podries explicar la teva trajectòria professional i en quin moment et vas interessar per l’arxivística en el camp de l’arquitectura?

(Andreu Carrascal Simon) Quan encara estava acabant la carrera d’Història vaig pensar que m’agradava l’opció de “posar-me a l’altra banda del mostrador” de la investigació. També va ajudar les magnífiques classes sobre el terreny de l’admirat professor Josep Maria Torras Ribé que em van permetre viure de primera mà l’ambient de treball als Arxius. El camp de l’arquitectura és circumstancial. Estic molt content de treballar amb documentació arquitectònica, tan rica documentalment, però també ho hauria estat amb altres tipologies d’arxiu. Al final, la gestió, l’ajut en la cerca i la recerca, la difusió… són tasques que t’omplen en el dia a dia.

(Archivoz) A la web del COAC es diu que l’Arxiu Històric compta amb més de 1.850.000 peces documentals entre plànols, dibuixos, fotografies o maquetes entre d’altres. Em crida l’atenció que es parli de peces documentals i no de documents. Es relaciona això amb la gran varietat de formats o respon a algun motiu concret? 

(A. C. S.) Bé, de fet podríem ara parlar ja d’uns dos milions de documents custodiats. Aquests darrers anys de crisi econòmica han fet que molts despatxos d’arquitectura hagin tancat la seva activitat professional. Això ha fet que la política d’adquisicions de l’Arxiu Històric del COAC hagi estat oberta a la captació d’aquests fons, salvaguardant-los d’un gran perill de desaparició. Respecte al tema peces documentals-documents són aspectes terminològics. Podríem haver dit Unitats Documentals Simples i parlaríem del mateix. No hi ha cap motiu com a tal.

(Archivoz) Com gestioneu aquesta gran varietat de formats? Implica això una dificultat afegida pel que fa la conservació d’aquestes peces documentals?

(A. C. S.) Els expedients d’arquitectura que de forma molt simple podem traslladar al concepte de projecte arquitectònic tenen una varietat tipològica molt rica. Per una banda tenim documentació escrita (memòries, pressuposts, plecs de condicions, etc.) documentació gràfica (esbossos, plànols en diverses representacions i escales) documentació iconogràfica (sobretot fotografies de seguiment d’obra i pensades per a la seva publicació) i fins i tot documents objectuals (com les maquetes). Aquesta diversitat tipològica també es tradueix en diversitat de suports i medis gràfics. Afegit a aquesta disparitat, el gran problema el tenim amb els grans formats, plànols de grans dimensions que per les seves característiques formals comporten grans problemes de manipulació, conservació i fins i tot de digitalització.

(Archivoz) M’interessa saber com afronteu la conservació de les maquetes i si aquest format és el més peculiar que gestiona l’Arxiu. A més, suposen aquestes un esforç afegit pel que fa la conservació?

(A. C. S.) Les maquetes són documents en tres dimensions del projecte arquitectònic. En podem trobar dos grans blocs. Les maquetes de treball, realitzades pels propis arquitectes per a entendre millor l’obra i les de presentació, més pensades per a ser exhibides. En tots casos -però sobretot en el primer bloc- són elements molt fràgils, que no solen tenir sistemes de conservació apropiat i que fan que sigui molt difícil que arribin als Arxius Històrics. És un format peculiar, amb una conservació complicada però que no hauria d’estar absent en un Arxiu d’Arquitectura.

(Archivoz) La presència del fons del fotògraf Francesc Català-Roca des del 2007 en l’Arxiu del COAC i el fet que aquest any 2022 sigui el centenari del seu naixement ha suposat una major visibilitat de l’Arxiu?

(A. C. S.) L’Any Francesc Català-Roca ha impulsat nombroses publicacions i exposicions, on l’Arxiu Històric del COAC ha col·laborat de forma activa per a que es fessin realitat. És evident que la figura d’aquest artista fa posicionar l’Arxiu i fem el possible per a difondre’l de la millor manera possible.

(Archivoz) Sobre la difusió i l’accessibilitat,  he vist que compteu amb una base de dades online. Quina mena de públic utilitza aquest servei? Teniu pensat unir-vos a plataformes internacionals com Europeana per augmentar el nombre de usuaris?

(A. C. S.) La base de dades ha estat una eina molt útil pels propis arxivers i pels nostres investigadors. Va permetre unificar els registres descriptius realitzats de cinc seus. També ens ha permès afegir-hi les imatges digitals dels originals descrits. De moment, anem a poc a poc i preferim millorar aquesta base de dades, depurant-la i enriquint-la. Quan sigui possible buscarem nous horitzons.

(Archivoz) L’altra línia de difusió que feu servir són les exposicions. Com ideeu des de l’Arxiu aquestes exposicions?

(A. C. S.) En la mesura del possible difonem els nous fons custodiats. En altres casos apareixen efemèrides o temes que reclamen l’esforç d’exposar-ho. L’important és que el volum, riquesa i tipologia dels nostres fons permeten fer qualsevol discurs que afecti sobretot l’arquitectura dels segles XIX i XX sense cap mena de problema. En aquest sentit tenim la satisfacció d’haver prestat documents per tots els museus del món gràcies a la bona gestió realitzada a l’Arxiu Històric del COAC.

(Archivoz) Com a membre del ICA i de la Secció de Registres Arquitectònics (SAR en les seves sigles angleses) com valores la tasca d’aquest organisme?

(A. C. S.) El Consell Internacional dels Arxius té una feinada enorme per intentar establir i unificar els corpus teòrics que marquen la nostra professió. També la de difondre a la societat en general els conceptes de gestió, transparència i bones pràctiques. A nivell de treball -que només hauríem de fer els professionals- ha de resoldre per una banda l’optimització i l’eficiència del nostre treball i per altra banda buscar sistemes que permetin en la nova era digital la custòdia efectiva de la informació i els sistemes per traslladar-los a la ciutadania.

(Archivoz) Quines han estat les teves funcions dins de la SAR? Amb quins reptes de futur creus que s’enfronta? 

(A. C. S.) Durant els darrers 8 anys hem treballat per a donar a conèixer la nostra activitat. L’ICA-SAR és una secció petita però amb moltes ganes de explicar a col·legues i societat en general la riquesa que es custodien als nostres Arxius. Ha estat una tasca feixuga però agraïda.

(Archivoz) L’any 2008 vas escriure junt a Rosa Mª Gil Tort el llibre “Los documentos de arquitectura y cartografía. Que son y como se tratan”, que et va portar a fer aquest estudi? 

(A. C. S.) Hi ha diverses respostes. La primera l’honor de ser cridat pel director de la col·lecció, Joan Boadas, que fa poques setmanes ha rebut la més alta distinció mundial en temes d’arxivística, per a ser un dels arxivers especialistes en explicar en el meu cas, la documentació d’arquitectura i cartografia. La segona el poder treballar amb la Rosa Maria, una garantia de que el llibre tindria un excel·lent resultat. Finalment, la possibilitat d’explicar-me. La transmissió de la informació a d’altres col·legues o persones interessades és un dels grans premis que et dóna l’experiència.

(Archivoz) Per acabar m’agradaria que ens expliquessis com veus el futur de l’Arxiu Històric del COAC. Quins creus que són els desafiaments que es plantegen des de l’Arxiu?

(A. C. S.) L’Arxiu Històric del COAC crec que té un futur brillant. Per una banda ens afegim al Sistema d’Arxius de Catalunya i estem a punt d’integrar-nos a l’Arxiu Nacional de Catalunya com a Secció. Per nosaltres és un motiu de satisfacció que ens permetrà millorar com a professionals i com a servei. Estem col·laborant en nous elements de difusió com el perfil CoacArxiu d’Instagram o la publicació en línia arquitecturacatalana.cat  un autèntic repositori enciclopèdic de la millor arquitectura feta a Catalunya en els darrers anys. Són sistemes de difusió nous que es complementen amb els clàssics de tota la vida. També ens integrem en un nou paraigües cultural com és el Centre Obert d’Arquitectura, focalitzador i difusor de l’arquitectura des de Catalunya com a catalitzador local que vol explicar globalment la influència que té l’arquitectura en les estructures vitals de la nostra societat.

 

Imatge de portada: Repositori de plànols de l’Arxiu Històric del COAC.

ENTREVISTADO:

Andreu Carrascal Simon

Andreu Carrascal Simon

Arxiver de l'Arxiu Històric del COAC

Andreu Carrascal Simon és arxiver especialista en documentació d’arquitectura. Llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona, el 1993 va obtenir el màster d’Arxivística de la Universitat Autònoma de Barcelona. Actualment treballa a l’Arxiu Històric del Col·legi oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC), ha estat membre del Comitè Directiu de la Secció d’Arxius d’Arquitectura del International Council on Archives (ICA-SAR). El 2008 va publicar junt a Rosa Mª Gil Tort el llibre “Los documentos de arquitectura y cartografía. Que son y como se tratan” amb Edicions Trea.

ENTREVISTADOR:

Ignasi Gil Honorato

Ignasi Gil Honorato

Editor de continguts, corrector i traductor a Archivoz

Graduat en Historia de l’Art per la Universitat de Girona, va cursar el Màster en Edició a la Universitat Pompeu Fabra. 

Share This